Il·lusió no els en faltava, ho van preparar tot a consciència (crèien) i amb ganes, però física i mentalment no estaven preparats per portar a terme el que havia de ser un bonic dia al Montseny. Sinó, no hagués passat el que va esdevenir.
Podriem dir que vam carregar el Matagalls però que va fer llenya mentre començavem a descarregar-lo. En primera persona del plural, sí.
Però vet aquí, que el passat cap de setmana, hi vam tornar gràcies al suport dels Xirukitos, grup d'amics que uns pels altres ens hem anat fent a la muntanya, amb l'ajuda d'un 2009 ple d'històries, algunes dignes de serial, altres divertides, per oblidar, heroiques, de por, de superació... Una gran varietat de situacions dignes de ser recordades i exagerades poc a poc en aquest blog.
Però anem al gra per a no cansar al lector, les presentacions i remembers en futures entrades ;)
Diumenge 20 de juny és el dia escollit per pujar al Matagalls desde Viladrau, el Camping la Vall de Taradell és el lloc escollit per passar la nit anterior. Gran càmping i millor recepció! Ens allotgen en unes parcel·les al capdamunt del càmping per on baixa un petit torrent, es pronostiquen pluges per aquella nit, Biescas ens sóna, Nuria la recordem... bé,
Diferents motius ens obliguen a pujar esglaonats, és d'agraïr i motiva molt veure com la gent fa un esforç per pujar. El Xavi puja sol després d'un matí llarg d'exàmen (Nivell D de catalán), no sense abans fer una visita al Decath..., amb el cansament que comporta. Que dir de la Vio i el Roger, la Vio també puja desprès de finalitzar un exàmen de la UOC a les 19:00h!!! El Roger l'espera per pujar junts... Gran Roger que es fot un tute de cotxe i trens cap a bcn al dia següent!!
Angie, Jordi, Elena i jo pugem dissabte al matí, al migdia arribem a Vic on, després de les fotos de l'angie a la plaça que surt al temps, busquem un lloc on dinar.
En quan arriba el Capità ens posem a plantar les tendes, el Roger porta un Iglú, la resta sóm més vagos, anem del rollo seconds. El xàfec s'arpoxima, clavem les tendes en temps rècord i fugim corrent cap al bar del càmping mentre un diluvi ens deixa com uns pollitos...
A agafar forces s'ha dit, cerveza, butifarra, patates, mongetes, truites, més cerveza... demà hem de caminar i s'ha de compençar, al sopar ens acompanya un cambrer simpàtic potser un pél descolocat i una película d'Antena3 que ens deixa a tots indignats, on s'ha vist això? però que s'han pensat? Ai mare meva... sagrat cor power!
Pasada una nit prou tranquila, només ens hem de preocupar d'on anem a esmorzar, and the winner is... el Bar Dyana, o alguna cosa semblant, de viladrau. Ens preparen una taula, i fot-li esmorzar de forquilla i ganivet, un, i entrepà els altres. Abans de fer els cafés comentem amb el Xavi i el Roger la ruta a fer, desde la terrassa del bar tenim una vista genial de bona part de la ruta... Sant Segimon, l'aproximació a la creu, la creu, el descens... es palpa el nerviosisme... els cafés volen....
La sortida de Viladrau fins arribar a l'ermita de l'Erola (peu de la muntanya) és llarga, errors, canvis de direcció, canvis de camí, sort que trobem més gent fent tombs com nosaltres... la tornada, un cop fet el descens desde el cim serà el mateix, molts camíns i confusió, s'ha de portar ben preparat per intentar no perdre massa temps fent la baldufa.
Els boscos de pujada són impressionants, igual que el desnivell que es supera, les vistes van apareixen... El Collsacabra, les Guilleries, la plana de Vic, la Serra del Cadí-Moixeró, El Pirineu, Montserrat, el Canigó... espectacular dia que ens permet una vista de 360º desde la creu del Matagalls. Hem fet el Cim, així, com qui no vol la cosa. Amb presses per 4 núvols impacients i amenaçadors, o serà que no comprenen bé això de caminar en alçada?
Fet i fotut, ens trobem dinant al Cim del Matagalls, amb vistes directes a Viladrau, d'on venim, i a les Agudes i el Turó de l'Home (lleugerament tapats per uns núbols grisos hejos di pota).
Dinem i descansem fins que sóna la campana de la tornada, plànol sobre la taula i decisió: tornem pel camí tràgic? pel camí gairabé tràgic? o pel coll pregón, camí que no haviem contemplat?
Optem per baixar pel camí no tan tràgic, passa aprop dels punts fatídics, és molt empinat i desconegut, no hi passa ningú, té les característiques suficient per considerar-lo apte sense que el fet de no intentar repetir la ruta de la muerte faci perdre valor a la sortida. Som-hi doncs!!
Una gossa que ens trobem al cim prenent el sol ens acompanyarà fins a Viladrau... jo no recordo res a partir que vam empendre el camí de tornada, és com si un flaixback m'hagues fet reviure la tornada de fa dos o tres anys... sonen les aspes de l'helicòpter, només recordo estar de cop i volta a Viladrau, amb presses per marxar cap al càmping, que amenaça pluja... i pensant:
Matagalls, carregat i descarregat!
Bona Feina Xirukitos!
