Caminant per la muntanya
sents el vent que bat les fulles
dels arbres que t'escolten
en la teva desfilada.
Una branca sona, espetegant
sota un pas ferm i decidit
que et duu cap al cim més bonic
dels que hi han al teu voltant.
Alça la vista!
Calibra la grandesa!
Calcula fins on, tot,
és caduc i perenne a la vegada.
Fragilitat i invulnerabilitat
es combinen en un camp de visió infinit,
ssshhhhh no et distreguis, escolta atentament
la muntanya et parla
et transmet mil experiències
i les forja a la teva ment.
Una abraçada xirukids!
Bravo !!!
ResponEliminaDoncs si, ja tenim blog!! Que serveixi de punt d'encontre per a tots aquells que ho vulguin...
ResponEliminaDe moment només tenim la infraestructura i una primera entrada sortida d'un gran cor, poc a poc, partit a partit (avui es juga la tornada de quarts de final de champions... barça-arsenal... falten dues hores 29 minuts), sortida a sortida anirem vestint el blog amb els colors de les nostres xirukes!
Cal dir també, que més ràpidament podem posar-li el traje de la temporada passada, l'inici dels xirukitos i ple d'aventures que anirem recordant...
Salut i canguelo!
yeaaaaaaaah!!
ResponEliminaQue dice la gente jajajajaja bueno brother pendiente perro caliente
ResponElimina